EL KITE SURF

El kite surfing és una modalitat de navegació que consisteix en l'ús d'un estel de tracció que està subjecta a l'esportista per 4 o 5 línies, dues fixes a la barra, i les dues o tres restants passen pel centre de la barra i se subjecten al cos mitjançant un arnés, permetent lliscar sobre l'aigua mitjançant una taula dissenyada a tal efecte.

L'equip bàsic de kitesurf es composa de:

1. Estel
2. Barra de direcció
3. Arnés
4. Taula

Encara que la pràctica d'aquest esport de manera estesa és molt recent, es té coneixement que des de molt antic a China i Indonèsia s'usaven estels per a arrossegar petites embarcacions. No és no obstant això, fins el 1977 quan Gijsbertus Adrianus Panhuise patentà un sistema de navegació sobre una taula de surf traccionada per una espècie de paracaigudes, convertint-se així en el pare d'aquest esport.

Skateboarding

L’ skateboarding (en anglès, skateboard), anomenat skate pels seus practicants, és un esport de carrer que es desenvolupà per evolució del surf i s'estengué molt durant la dècada dels 80 als Estats Units, arribant en els anys 90 a Europa.
Actualment hi ha 3 modalitats de competició: el descens, l'street i l'skatepark.
Cada un té els seus secrets, i cada rider utilitza uns skates que aparentment semblen iguals, però que són completament diferents.
La modalitat de descens és especialment practicada a les ciutats amb grans pendents en els seus carrers com San Francisco o Rio de Janeiro. Es tracta d'agafar la màxima velocitat per avançar els teus contrincants.
La modalitat d'street, com el seu nom indica, es pot practicar a qualsevol lloc del carrer que tingui el terra una mica llis i disposi d'una mica d'espai (una plaça és ideal). L'objectiu d'aquesta modalitat és usar els peus per fer moure l'skate cap a on tu vols, sense necessitat de les mans.En aquesta modalitat és on comencen a sorgir els trucs, dels que se n'han descrit un gran nombre.
La modalitat d'skatepark és molt semblant a la d'street, però amb la diferència que a més del mobiliari urbà també s'utilitza mobiliari especial, com Half-pipes, box's o walls.




Aquest video va mes enllà de les modalitats anteriors, es FRESTYLE.

El BMX

L’ORIGEN

El BMX es va originar a Califòrnia al començament dels anys 70, quan els joves intentaven imitar els campions de motocròs amb les seves bicicletes. En els anys 80 es va generalitzar la variant coneguda com a race, o carreres en circuits de terra, molt similars als realitzats amb motos. Més tard, a mitjans de la dècada dels 80, amb les primeres bicis exclusives de freestyle es començarien a fer trucs en skateparks o fins i tot al carrer, consolidant el que ara coneixem com BMX. Les bicicletes són de mida petita (les rodes tenen un diàmetre de 20 polzades), per guanyar manejabilitat sobre elles.

Un dels molts trucs que hi ha:

Es coneix a nivell mundial com Bunnyhop el que traduit al català seria el "salt del conill". El bunnyhop consisteix en saltar amb la bicicleta sense ajuda de la inèrcia, és a dir, depenent de la forca mecànica del rider. Per fer un bunnyhop primer el rider tira el pes del cos cap a dalt i recull la bicicleta aixecant peus i estirant del manillar cap amunt, després en l'aire ha d'empènyer una mica el manillar cap a endavant per aparellar la roda posterior amb l'altura de la davantera, però l'altura del salt depèn de quant s'aixequin els peus (sense enlairar-se'ls dels pedals i sense pedalar).